El nom de les notes

No t'has preguntat mai per què les notes es diuen així?

Al segle XI, el monjo benedictí Guido d'Arezzo va definir els noms pels quals coneixem actualment les notes: do (originalment ut), re, mi, fa, sol i la. El nom de la nota "si" es va afegir molt posteriorment. 

Els noms estaven trets de les síl·labes inicials dels versos d'un himne a Sant Joan Baptista i coincidien amb la seua col·locació al pentagrama grec de quatre llínies (tetragrama):

Ut queant laxis         (Per  que puguen) 

Resonare fibris        (exaltar a ple pulmó) 

Mira gestorum         (les meravelles) 
Famuli tuorum       (aquest servidors teus) 

Solve polluti            (perdona les faltes) 

Labii reatum           (de nostres llavis impurs) 

Sancte Ioannes         (San Joan).